sábado, 10 de septiembre de 2011

Contra l'atac de la dreta i els mercats

Aleas IU crida a la mobilització de les transmaribibolleras contra l'atac de la dreta i els mercats

La reforma de la Constitució plantejada pel PP i el PSOE ens sembla que constitucionalitza el neoliberalisme que ha portat a aquesta situació de crisi, atur i precarietat. Des de ALEAS-IU rebutgem aquest nou intent dels dos grans partits de seguir legislant per als mercats forjant una dictadura capitalista que no permet les consultes populars ni la participació política ciutadana.
Davant d'aquest panorama, les transmaribibolleras ens preguntem: on s'ha quedat la democràcia?

Les transmaribibolleras d'esquerres creiem que sota aquesta reforma s'amaga una real i greu privatització dels serveis públics, on nosaltres serem unes de les principals víctimes. Això implicarà que, en situacions de crisi econòmica com l'actual, es prioritzarà sobre les entitats privades abans que pels serveis sanitaris que atenen a les persones trans o que viuen amb el VIH o els projectes educatius de lluita contra el bullying lgtb-fòbic. Les noies trans, bollo i bisexuals tenen unes demandes i exigències que demostren als carrers que no són precisament una reforma neoliberal que empitjorarà les seves condicions de vida. A qui està servint el nostre parlament?
Si les nostres demandes no es troben reflectides en les institucions democràtiques és perquè precisament han perdut això últim en favor de la dictadura dels mercats.

Creiem que el nostre deure és estar als carrers lluitant pels nostres drets, pel que hem aconseguit i perquè les nostres institucions siguin del poble i no dels mercats. La reforma de la constitució tal com està plantejada pel govern i pel Partit Popular és un veritable atemptat a la democràcia, i ha de tenir resposta a través de mobilitzacions i la vaga general.
No els tenim por, perquè ells saben que nosaltres som més.

Des Aleas IU creiem que les transmaribibolleras hem d'estar als carrers lluitant per la nostra dignitat com a ciutadanes davant els culpables de la crisi i davant d'un govern que ha permès que nosaltres estiguem pagant els seus jocs capitalistes. Cal una seriosa oposició a aquesta reforma de la Constitució, i en el seu lloc exigim una veritable democràcia participativa que respecti les decisions dels moviments socials i no serveixi als interessos del capital. Per això, fem una crida a les associacions LGTBI a sumar-se a les convocatòries en contra de la reforma i les retallades socials ia seguir lluitant pel nostre a dret a viure una vida digna, sense mercats, sense batudes racistes, sense retallades i sense capelles en
les universitats.


jueves, 14 de julio de 2011

Ya está aquí la Muestra Marrana 4!!!

IR AL PROGRAMA

No os podéis perder estos cuatro días de diversión extrema en el corazón de Poble Nou.

 Preparaos para venir a la FIESTA DE  el jueves 14 en El Matadero (C/ Espronceda 180), en la que os contaremos detalladamente todo el programa e intenciones de la Muestra y tendremos el honor de presentar la maravillosa  performance de Tiger Orchyd y Antares Misandria, brujas y artistas del body art  que llegan desde Roma. La Entrada de 3 euros que tendréis que pagar va en toda su integridad para que Tiger y Antares puedan recuperar el dinero que se han gastado en el billete de Roma a Barcelona. Tanto Tiger como Antares son dos profesionales de las suspensiones, las agujas, el fakirismo. Ambas forman parte de los grupos de performance body art Salem’s Hole y Bloody CircusUn espectáculo que merece la pena ver, especialmente para mentes inquietas y sensibilidades sangrientas.

El VIERNES las proyecciones se inauguran con el estreno en Barcelona del documental Mutantes de Virginie Despentes, donde entrevista a las mayores estrellas del pornopunk de todos los tiempos.

Y por si aún no lo has visto, a las 20.00h. proyectaremos el documental Mi sexualidad es una creación artística de Lucía Egaña, sobre la escena postporno de Barcelona.

Puedes quedarte sentadx, porque a las 21.00h. se inicia el pase de los cortos DIY seleccionados en la convocatoria abierta, grandes piezas de corta duración sobre el activismo queer, el placer anal, la identidad experimental, el sexo por internet y un arsenal de las perversiones más variadas.

El SÁBADO la muestra se convierte en un akelarre postporno, empezando con una conferencia a las 18.00h. de la mismísima Annie Sprinkle sobre su trabajo como postpornógrafa, prostituta y orientadora sexual durante más de 20 años (trae tus preguntas para ella).

Para no bajar la guardia a las 19.30h. Helen Torres y María LLopis nos hablarán sobre el sexo en el embarazo y el deseo materno, sazonando la conversación con videos de Belladona y Madison Young.
A las 20:45h (puntuales) el estreno mundial y estelar de Oink Oink, un video de la marrana difunta Patricia Heras que con su espíritu abrirá los apetitos góticos de quienes más tarde podrán disfrutar de una selección de videos de la artista austriaca Krista Beinstein.

A las 21.45h. tendremos otro estreno mundial, el corto RL (real life) de María Llopis, quien en carne y cuerpo nos lo presentará.

Luego vendrá la lluvia de estrellas: la despampanante performance Pornocapitalismo de VideoArmsIdea, Antares Misandria y Tiger Orchid.

Y como broche de oro y ejercicio lúbrico, la famosísima performance de Annie Sprinkle “Public Cérvix Announcement“, un espectáculo sólo visto 2 veces en los últimos 20 años y que Annie nos regalará de forma especial esta noche para clausurar el akelarre.

El DOMINGO, no podía ser de otro modo, será el día difunto-zombie-trash. Comenzaremos a deleitarnos con los horrores de Nekromantic, un largometraje alemán anterior a la cáida del muro.

A las 20.10h. podréis disfrutar de una selección del colectivo Shock Value, grupo de cabaret porno-gore con el que Diana Pornoterrorista comenzó a performar a finales de los 90 junto a Pablo Raijenstein.
Casi a las 20.30h. una selección de cortos de Cinema Abattoir.

A las 20.45h. recibiremos las mejores pestilencias de Chile de la mano de Hija de Perra, y de Wincy un gen fallido perdido en sudamérica.

Y para cerrar la muestra, la peli de zombies de Bruce Labruce, Otto or up with dead people, presentada por Álex Brahim.

Ven con cómodx y con tiempo el domingo, que luego será la imperdible fiesta de clausura marrana, muy cerca de Hangar, (en un antiguo matadero que está a 5 minutos caminando) para que la energía generada por 3 días de muestra la gastes bailando, follando o como mejor te salga. Venderemos las entradas de esta fiesta de clausura (5 euros) durante la muestra. La fiesta tendrá como invitadxs especiales a Natan Nexus, Miss Perkances, Dj’s de Discontinuu y una increíble performance de Lady Pain.

DESCARGA AQUÍ el asombroso programa completo!!!


domingo, 26 de junio de 2011

Manifestació del Orgull LGTBIQ+

El dia 25 de Juny per la tarda es celebrava al centre de Barcelona la manifestació del Orgull LGTBIQ+ on milers de manifestants varem reivindicar els nostre dret a la igualtat i les nostres llibertats afectives i sexuals.

Una vintena de joves d’Alternativa Jove varem assistir reivindicant a grits consignes que es contagiaven per tota la manifestació on mostràvem no només el descontent pel sistema patriarcal que ens domina sinó també la nostra indignació cap el sistema socioeconòmic que impera.

Sent el primer any que Alternativa Jove participem en la manifestació del Orgull LGTBIQ+ qualifiquem d’èxit rotund el nostre seguiment, tot i que el seguiment de la manifestació en conjunt no va arribar a les xifres d’anys anteriors.

La manifestació ha passat, però per nosaltres tots els dies són dia del Orgull LGTBIQ+, pel que continuem en la lluita per la igualtat, la dignitat i la llibertat afectiva i sexual!


_________________________________________________________________


Manifest 28-J d'AJ: "Crisis del capital, revolució sexual!"

El 28 de Juny de 1969 la policia local dels EUA carreguen contra la gent d’un bar d’ambient del barri novayorquí Stonewall, que va commocionar al col·lectiu GLTBIQ+ i a la població general que va sortir al carrer per reivindicar els seus drets. Avui, quaranta-dos anys més tard, la policia fa ús de la violència contra la població civil que en plena recessió de drets.

Estem vivint com una onada del pensament conservador està arrasant arreu del Estat Espanyol i d’Europa, emportant-se tots aquells drets que es van aconseguir amb lluites i reivindicacions com la de Stonewall. Els grups ultra conservadors i catòlics fan ús dels seus mitjans de comunicació i propaganda per a carregar constantment contra els drets afectius, sexuals i de gènere, qüestionant la igualtat de drets entre individus, començant per les constants declaracions del papa Ratzinger, el bisbe Rouco Varela (i el conjunt de la jerarquia eclesiàstica finançada pel govern central), els anuncis i declaracions contra el col·lectiu GLTBIQ+ a canals com Intereconomia o Veo7. Cal afegir que les polítiques neoliberals que el PSOE, amb el suport de la dreta nacionalista, està imposant arreu del Estat, estan causant un retrocés social sense antecedents en la història de la nostra democràcia que implica, entre altres coses, el cessament de finançament a iniciatives mèdiques contra el VIH (i altres malalties de transmissió sexual) i l’aturada sobtada de intervencions de canvi de sexe a la població transsexual, tot just quan començaven a avançar en aquest tema.

Davant aquesta situació no podem caure en un Orgull Gai mediatitzat, mercantilitzat, que només ven el prototip de gai de classe mitja, atractiu i amb estudis, deixant de banda altres col·lectius com les/els transsexuals, transgènere, bisexuals, immigrants, treballadors/es del sexe, lesbianes... que cada dia lluiten pels seus drets i dignitat, amb la dificultat de no només ser GLTBIQ+, sinó també treballadors i treballadores. Cal sortir al carrer i reivindicar pels nostres drets afectiu-sexuals, pel dret a la igualtat però sobretot pels nostres drets com a classe treballadora, transformem la indignació en lluita i demanem:

  • Eliminar tot finançament públic a les institucions que descrimini per motius sexuals, afectius i de gènere.

  • Donar suport als i les joves i adolescents GLTBIQ+ que hagin estat expulsades de les seves llars o bé hagin marxat voluntàriament per causa de situacions de maltractament i de pressió psicològica.

  • Elaborar un protocol d’identificació, atenció i gestió de les situacions d’assetjament en els centres educatius, en el qual s’incloguin de forma explícita les situacions de discriminació i assetjament per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

  • Promoure des dels centres cívics activitats adreçades als/les joves i la població en general, que fomentin la visibilitat de la diversitat sexual.

  • Elaborar material d’informació sobre canvis de sexe en l’adolescència i reivindicarem una major sensibilització cap als i les transsexuals així com la sortida dels manuals de la OMS de la transsexualitat com a trastorn de salut.

El 28 de Juny, més Marica,Bi, Bollera i Trans que mai! Contra la crisis del capital, fem la revolució sexual!

jueves, 23 de junio de 2011

28 de Juny: Contra la crisis del capital, fem la Revolució Sexual!


El 28 de Juny de 1969 la policia local dels EUA carreguen contra la gent d’un bar d’ambient del barri novayorquí Stonewall, que va commocionar al col·lectiu GLTBIQ+ i a la població general que va sortir al carrer per reivindicar els seus drets. Avui, quaranta-dos anys més tard, la policia fa ús de la violència contra la població civil que en plena recessió de drets.

Estem vivint com una onada del pensament conservador està arrasant arreu del Estat Espanyol i d’Europa, emportant-se tots aquells drets que es van aconseguir amb lluites i reivindicacions com la de Stonewall. Els grups ultra conservadors i catòlics fan ús dels seus mitjans de comunicació i propaganda per a carregar constantment contra els drets afectius, sexuals i de gènere, qüestionant la igualtat de drets entre individus, començant per les constants declaracions del papa Ratzinger, el bisbe Rouco Varela (i el conjunt de la jerarquia eclesiàstica finançada pel govern central), els anuncis i declaracions contra el col·lectiu GLTBIQ+ a canals com Intereconomia o Veo7. Cal afegir que les polítiques neoliberals que el PSOE, amb el suport de la dreta nacionalista, està imposant arreu del Estat, estan causant un retrocés social sense antecedents en la història de la nostra democràcia que implica, entre altres coses, el cessament de finançament a iniciatives mèdiques contra el VIH (i altres malalties de transmissió sexual) i l’aturada sobtada de intervencions de canvi de sexe a la població transsexual, tot just quan començaven a avançar en aquest tema.

Davant aquesta situació no podem caure en un Orgull Gai mediatitzat, mercantilitzat, que només ven el prototip de gai de classe mitja, atractiu i amb estudis, deixant de banda altres col·lectius com les/els transsexuals, transgènere, bisexuals, immigrants, treballadors/es del sexe, lesbianes... que cada dia lluiten pels seus drets i dignitat, amb la dificultat de no només ser GLTBIQ+, sinó també treballadors i treballadores. Cal sortir al carrer i reivindicar pels nostres drets afectiu-sexuals, pel dret a la igualtat però sobretot pels nostres drets com a classe treballadora, transformem la indignació en lluita i demanem:

  • Eliminar tot finançament públic a les institucions que descrimini per motius sexuals, afectius i de gènere.

  • Donar suport als i les joves i adolescents GLTBIQ+ que hagin estat expulsades de les seves llars o bé hagin marxat voluntàriament per causa de situacions de maltractament i de pressió psicològica.

  • Elaborar un protocol d’identificació, atenció i gestió de les situacions d’assetjament en els centres educatius, en el qual s’incloguin de forma explícita les situacions de discriminació i assetjament per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

  • Promoure des dels centres cívics activitats adreçades als/les joves i la població en general, que fomentin la visibilitat de la diversitat sexual.

  • Elaborar material d’informació sobre canvis de sexe en l’adolescència i reivindicarem una major sensibilització cap als i les transsexuals així com la sortida dels manuals de la OMS de la transsexualitat com a trastorn de salut.

El 28 de Juny, més Marica,Bi, Bollera i Trans que mai! Contra la crisis del capital, fem la revolució sexual!



martes, 17 de mayo de 2011

Manifest 17 de Maig, dia contra la homofòbia


Des de l’any 1990, en que el 17 de Maig la comunitat científica internacional que formava (i forma)  la OMS va decidir excloure dels manuals mèdics la homosexualitat com a patologia (tot i què encara es manté la transsexualitat com a trastorn), hem pogut ser testimonis de grans avenços en matèria de drets de igualtat pel col·lectiu GLTBIQ+. Desprès d’una dècada on els moviments feministes hi tenien una gran activitat i reivindicaven la igualtat de drets, la societat civil de l’Estat espanyol va ser testimoni de la victòria que va suposar la legalització del matrimoni homosexual, el dret a la adopció així com tota una sèrie de drets que no se’ls hi era reconeguts a les persones GLTBIQ+.

Tot i que en matèria de drets s’ha avançat molt, a nivell social no s’ha fet grans avenços. En un estudi realitzat el passat mes d’Abril pel Centre de Investigacions Sociològiques (CIS)  i el Institut de la Joventut (Injuve) mostra que el 79% dels i les  joves han estat testimonis d’agressions verbals cap a persones homosexuals i un 18% fins i tot d’agressions físiques. A més a més un gran percentatge demana tenir més formació sobre la diversitat afectiva i sexual, formació que tot i els avenços legals obtinguts, encara no hi disposem.

A més a més, a aquesta manca de formació i de treball social cal afegir els constants atacs dels sectors conservadors de la societat i de partits polítics cap al col·lectiu GLTBIQ+ i la seva lluita. Recordem les declaracions del representant del PP, Mariano Rajoy, qui afirma que anul·larà els avenços legislatius aconseguits fins ara o la propaganda contra els drets i la diversitat sexual del canal Intereconomia, les declaracions de representants de l’església catòlica com el bisbe Rouco Varela i el papa Ratzinger contra el col·lectiu GLTBIQ+, entre altres. Ens trobem, en un context en que dues persones del mateix sexe, legalment, poden formar una família com una parella heterosexual tradicional, però hi ha una gran possibilitat de que pateixin algú tipus d’agressió física o verbal i tot i així han aguantar com determinats sectors ataquen i busquen limitar els seus drets.

No ens podem conformar amb els avenços legals aconseguits a través de dècades de lluites i reivindicacions, sinó que hem de continuar lluitant pels nostres drets afectius i sexuals i avançar cap a una societat més justa. L’esquerra transformadora no només reivindiquem una igualtat legal, sinó que aspirem a construir una societat on tothom sigui  lliure de viure la seva vida afectiva i sexual que vulgui, sense cap tipus de discriminació i amb igualtat de drets i oportunitats per a tots els individu i per arribar a assolir-ho proposem:

  • Eliminar els privilegis i el finançament públic a les institucions que descrimini per motius sexuals, afectius i de gènere.

  • Donar suport als i les joves i adolescents GLTBIQ+ que hagin estat expulsades de les seves llars o bé hagin marxat voluntàriament per causa de situacions de maltractament i de pressió psicològica.

  • Elaborar un protocol d’identificació, atenció i gestió de les situacions d’assetjament en els centres educatius, en el qual s’incloguin de forma explícita les situacions de discriminació i assetjament per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

  • Promoure activitats adreçades als i les joves i la població en general, que fomentin la visibilitat de la diversitat sexual.

  • Elaborar material d’informació sobre canvis de sexe en l’adolescència i reivindicarem una major sensibilització cap als i les transsexuals així com la sortida dels manuals de la OMS de la transsexualitat com a trastorn de salut.

El 17 de Maig, més Marica, Bollera i Trans que mai! Revela’t contra la GLTBIQ-fòbia!




viernes, 6 de mayo de 2011

"Nuestras manos"


"Tenim les mans buides, però les mans són nostres."




Video de campanya de Izquierda Unida.