Manifestació del Orgull LGTBIQ+

El dia 25 de Juny per la tarda es celebrava al centre de Barcelona la manifestació del Orgull LGTBIQ+ on milers de manifestants varem reivindicar els nostre dret a la igualtat i les nostres llibertats afectives i sexuals.

Una vintena de joves d’Alternativa Jove varem assistir reivindicant a grits consignes que es contagiaven per tota la manifestació on mostràvem no només el descontent pel sistema patriarcal que ens domina sinó també la nostra indignació cap el sistema socioeconòmic que impera.

Sent el primer any que Alternativa Jove participem en la manifestació del Orgull LGTBIQ+ qualifiquem d’èxit rotund el nostre seguiment, tot i que el seguiment de la manifestació en conjunt no va arribar a les xifres d’anys anteriors.

La manifestació ha passat, però per nosaltres tots els dies són dia del Orgull LGTBIQ+, pel que continuem en la lluita per la igualtat, la dignitat i la llibertat afectiva i sexual!

_________________________________________________________________


Manifest 28-J d'AJ: "Crisis del capital, revolució sexual!"

El 28 de Juny de 1969 la policia local dels EUA carreguen contra la gent d’un bar d’ambient del barri novayorquí Stonewall, que va commocionar al col·lectiu GLTBIQ+ i a la població general que va sortir al carrer per reivindicar els seus drets. Avui, quaranta-dos anys més tard, la policia fa ús de la violència contra la població civil que en plena recessió de drets.

Estem vivint com una onada del pensament conservador està arrasant arreu del Estat Espanyol i d’Europa, emportant-se tots aquells drets que es van aconseguir amb lluites i reivindicacions com la de Stonewall. Els grups ultra conservadors i catòlics fan ús dels seus mitjans de comunicació i propaganda per a carregar constantment contra els drets afectius, sexuals i de gènere, qüestionant la igualtat de drets entre individus, començant per les constants declaracions del papa Ratzinger, el bisbe Rouco Varela (i el conjunt de la jerarquia eclesiàstica finançada pel govern central), els anuncis i declaracions contra el col·lectiu GLTBIQ+ a canals com Intereconomia o Veo7. Cal afegir que les polítiques neoliberals que el PSOE, amb el suport de la dreta nacionalista, està imposant arreu del Estat, estan causant un retrocés social sense antecedents en la història de la nostra democràcia que implica, entre altres coses, el cessament de finançament a iniciatives mèdiques contra el VIH (i altres malalties de transmissió sexual) i l’aturada sobtada de intervencions de canvi de sexe a la població transsexual, tot just quan començaven a avançar en aquest tema.

Davant aquesta situació no podem caure en un Orgull Gai mediatitzat, mercantilitzat, que només ven el prototip de gai de classe mitja, atractiu i amb estudis, deixant de banda altres col·lectius com les/els transsexuals, transgènere, bisexuals, immigrants, treballadors/es del sexe, lesbianes... que cada dia lluiten pels seus drets i dignitat, amb la dificultat de no només ser GLTBIQ+, sinó també treballadors i treballadores. Cal sortir al carrer i reivindicar pels nostres drets afectiu-sexuals, pel dret a la igualtat però sobretot pels nostres drets com a classe treballadora, transformem la indignació en lluita i demanem:

• Eliminar tot finançament públic a les institucions que descrimini per motius sexuals, afectius i de gènere.

• Donar suport als i les joves i adolescents GLTBIQ+ que hagin estat expulsades de les seves llars o bé hagin marxat voluntàriament per causa de situacions de maltractament i de pressió psicològica.

• Elaborar un protocol d’identificació, atenció i gestió de les situacions d’assetjament en els centres educatius, en el qual s’incloguin de forma explícita les situacions de discriminació i assetjament per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

• Promoure des dels centres cívics activitats adreçades als/les joves i la població en general, que fomentin la visibilitat de la diversitat sexual.

• Elaborar material d’informació sobre canvis de sexe en l’adolescència i reivindicarem una major sensibilització cap als i les transsexuals així com la sortida dels manuals de la OMS de la transsexualitat com a trastorn de salut.

El 28 de Juny, més Marica,Bi, Bollera i Trans que mai! Contra la crisis del capital, fem la revolució sexual!

28 de Juny: Contra la crisis del capital, fem la Revolució Sexual!

El 28 de Juny de 1969 la policia local dels EUA carreguen contra la gent d’un bar d’ambient del barri novayorquí Stonewall, que va commocionar al col·lectiu GLTBIQ+ i a la població general que va sortir al carrer per reivindicar els seus drets. Avui, quaranta-dos anys més tard, la policia fa ús de la violència contra la població civil que en plena recessió de drets.

Estem vivint com una onada del pensament conservador està arrasant arreu del Estat Espanyol i d’Europa, emportant-se tots aquells drets que es van aconseguir amb lluites i reivindicacions com la de Stonewall. Els grups ultra conservadors i catòlics fan ús dels seus mitjans de comunicació i propaganda per a carregar constantment contra els drets afectius, sexuals i de gènere, qüestionant la igualtat de drets entre individus, començant per les constants declaracions del papa Ratzinger, el bisbe Rouco Varela (i el conjunt de la jerarquia eclesiàstica finançada pel govern central), els anuncis i declaracions contra el col·lectiu GLTBIQ+ a canals com Intereconomia o Veo7. Cal afegir que les polítiques neoliberals que el PSOE, amb el suport de la dreta nacionalista, està imposant arreu del Estat, estan causant un retrocés social sense antecedents en la història de la nostra democràcia que implica, entre altres coses, el cessament de finançament a iniciatives mèdiques contra el VIH (i altres malalties de transmissió sexual) i l’aturada sobtada de intervencions de canvi de sexe a la població transsexual, tot just quan començaven a avançar en aquest tema.

Davant aquesta situació no podem caure en un Orgull Gai mediatitzat, mercantilitzat, que només ven el prototip de gai de classe mitja, atractiu i amb estudis, deixant de banda altres col·lectius com les/els transsexuals, transgènere, bisexuals, immigrants, treballadors/es del sexe, lesbianes... que cada dia lluiten pels seus drets i dignitat, amb la dificultat de no només ser GLTBIQ+, sinó també treballadors i treballadores. Cal sortir al carrer i reivindicar pels nostres drets afectiu-sexuals, pel dret a la igualtat però sobretot pels nostres drets com a classe treballadora, transformem la indignació en lluita i demanem:

• Eliminar tot finançament públic a les institucions que descrimini per motius sexuals, afectius i de gènere.

• Donar suport als i les joves i adolescents GLTBIQ+ que hagin estat expulsades de les seves llars o bé hagin marxat voluntàriament per causa de situacions de maltractament i de pressió psicològica.

• Elaborar un protocol d’identificació, atenció i gestió de les situacions d’assetjament en els centres educatius, en el qual s’incloguin de forma explícita les situacions de discriminació i assetjament per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

• Promoure des dels centres cívics activitats adreçades als/les joves i la població en general, que fomentin la visibilitat de la diversitat sexual.

• Elaborar material d’informació sobre canvis de sexe en l’adolescència i reivindicarem una major sensibilització cap als i les transsexuals així com la sortida dels manuals de la OMS de la transsexualitat com a trastorn de salut.

El 28 de Juny, més Marica,Bi, Bollera i Trans que mai! Contra la crisis del capital, fem la revolució sexual!

Manifest 17 de Maig, dia contra la homofòbia

Des de l’any 1990, en que el 17 de Maig la comunitat científica internacional que formava (i forma)  la OMS va decidir excloure dels manuals mèdics la homosexualitat com a patologia (tot i què encara es manté la transsexualitat com a trastorn), hem pogut ser testimonis de grans avenços en matèria de drets de igualtat pel col·lectiu GLTBIQ+. Desprès d’una dècada on els moviments feministes hi tenien una gran activitat i reivindicaven la igualtat de drets, la societat civil de l’Estat espanyol va ser testimoni de la victòria que va suposar la legalització del matrimoni homosexual, el dret a la adopció així com tota una sèrie de drets que no se’ls hi era reconeguts a les persones GLTBIQ+.

Tot i que en matèria de drets s’ha avançat molt, a nivell social no s’ha fet grans avenços. En un estudi realitzat el passat mes d’Abril pel Centre de Investigacions Sociològiques (CIS)  i el Institut de la Joventut (Injuve) mostra que el 79% dels i les  joves han estat testimonis d’agressions verbals cap a persones homosexuals i un 18% fins i tot d’agressions físiques. A més a més un gran percentatge demana tenir més formació sobre la diversitat afectiva i sexual, formació que tot i els avenços legals obtinguts, encara no hi disposem.

A més a més, a aquesta manca de formació i de treball social cal afegir els constants atacs dels sectors conservadors de la societat i de partits polítics cap al col·lectiu GLTBIQ+ i la seva lluita. Recordem les declaracions del representant del PP, Mariano Rajoy, qui afirma que anul·larà els avenços legislatius aconseguits fins ara o la propaganda contra els drets i la diversitat sexual del canal Intereconomia, les declaracions de representants de l’església catòlica com el bisbe Rouco Varela i el papa Ratzinger contra el col·lectiu GLTBIQ+, entre altres. Ens trobem, en un context en que dues persones del mateix sexe, legalment, poden formar una família com una parella heterosexual tradicional, però hi ha una gran possibilitat de que pateixin algú tipus d’agressió física o verbal i tot i així han aguantar com determinats sectors ataquen i busquen limitar els seus drets.

No ens podem conformar amb els avenços legals aconseguits a través de dècades de lluites i reivindicacions, sinó que hem de continuar lluitant pels nostres drets afectius i sexuals i avançar cap a una societat més justa. L’esquerra transformadora no només reivindiquem una igualtat legal, sinó que aspirem a construir una societat on tothom sigui  lliure de viure la seva vida afectiva i sexual que vulgui, sense cap tipus de discriminació i amb igualtat de drets i oportunitats per a tots els individu i per arribar a assolir-ho proposem:

• Eliminar els privilegis i el finançament públic a les institucions que descrimini per motius sexuals, afectius i de gènere.

• Donar suport als i les joves i adolescents GLTBIQ+ que hagin estat expulsades de les seves llars o bé hagin marxat voluntàriament per causa de situacions de maltractament i de pressió psicològica.

• Elaborar un protocol d’identificació, atenció i gestió de les situacions d’assetjament en els centres educatius, en el qual s’incloguin de forma explícita les situacions de discriminació i assetjament per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

• Promoure activitats adreçades als i les joves i la població en general, que fomentin la visibilitat de la diversitat sexual.

• Elaborar material d’informació sobre canvis de sexe en l’adolescència i reivindicarem una major sensibilització cap als i les transsexuals així com la sortida dels manuals de la OMS de la transsexualitat com a trastorn de salut.

El 17 de Maig, més Marica, Bollera i Trans que mai! Revela’t contra la GLTBIQ-fòbia!

SETMANA PER LA DIVERSITAT SEXUAL

"Nuestras manos"

"Tenim les mans buides, però les mans són nostres."

Video de campanya de Izquierda Unida.

CINEMA QUEER: "PARIS IS BURNING"

Gènere: Documental
Direcció: Jennie Livingston
Any: 1990

Els anys previs als noranta són l'època de la crisi de la SIDA, però també la de gestació i consolidació d'una crítica social des del prisma trans i queer als EUA. En aquests anys començaran a qüestionar la noció de gènere i sexe en el debat sobre la construcció de les subjectivitats polítiques.

En aquest enclavament particular Jenny Livinston grava aquest documental de referència que ens mostra l'escena underground de "les cases de ball i performativitat" de mitjans dels 80 a Nova York. Al llarg del documental assistim a la celebració de competicions de balls i de desfilades. I entre aquestes escenes de festivitat i desinhibició escoltem els contundents testimonis de personatges com Pepper LaBeija, Venus Xtravaganza, Willi Ninja o Dorian Corey.

En el film ens introduïm en els suburbis de Nova York, i en aquest caos fosc, neix la llum en forma de lluentó. El Imperial Elks Lodge aparenta ser una sala de ball, però ràpidament ens adonem que és més que això. És un punt de trobada, de reunió, una casa per a un col.lectiu. Aquí es reuniran Transsexuals, travestis i prostituts, per organitzar balls, desfilades i concursos. D'on naixeran les seves pròpies celebritats.

Però aquest documental és quelcom més que la superficialitat de competicions de balls i espectacles. És també una pel lícula política. Livingston mira més enllà de l'espectacle i analitza les estructures que els fan possible. Al film veiem com es fan desfilades en què transsexuals i transvestits competeixen per imitar millor que ningú diferents identitats socials. Com analitza Vistor Fowler "hi havia un ventall de modalitats competitives que incloïa, entre altres: opulència, Lluint Com Una Noia Camí de l'Escola, Vestit de Nit d'Alta Costura, Autèntic Executiu, Lluint Com Un Noi que Probablement Et Haia Robat Cinc Minuts Abans De Tu Entrar A Aquesta Festa ... A més de les esmentades, la principal competència era la dedicada al "realisme", on travestis masculins tracten de passar per veritables dones i travestis femenins per homes. Tal com expressa un dels jutges entrevistats: "Si vostè pot passar l'examen d'un ull entrenat sense que delati el fet que és gai, llavors és Real".

Assistim a la construcció d'un discurs dissident i contracultural. Aquí s’imita i es paròdia les normes dominants de la societat. Estableixen un reflex crític de com es construeixen les imatges dels diferents rols socials, accentuen la masculinitat i la feminitat en els gestos o en la indumentària per desnaturalitzar el discurs i la pràctiques heterosexuals.

Els protagonistes d'aquest documental, no són gais i lesbianes amb diners que busquen el dret al matrimoni ia una família. Són una minoria, dins d'una minoria, són maricas o transsexuals d'origen llatins i afroamericans, relacionats moltes vegades amb el món de la prostitució i les drogues. Són exclosos socials, pàries, als quals no només la societat i el sistema, sinó també el cinema, margina i intenta amagar. Són persones que no només lluiten contra l'homofòbia sinó també contra el racisme i la pobresa.

Veiem com aquesta subcultura adapta i subverteixen les maneres del món blanc, heterosexual i capitalista, dotant-los de nous significats. Són conscients com la societat construeix els seus models d'identificació. S'oposen a aquest món "ric i blanc" i el parodien. No intenten escapar del seu món convertint-se en el que la societat espera d'ells, es reivindiquen a ells mateixos amb força i com a col.lectiu.

Més enllà de la critiques que pugui suscitar el documental, que vénen de pensar que els protagonistes sols competeixen per reproduir els seus somnis, reflexos aquests de la societat que els oprimeix. Crec que és major el debat que genero al voltant de la realitat i el construït i la noció de lluita per la representació i ser respectat en una determinada esfera pública.

 

IU-EUiA participem a les XXIII Trobades Estatals LGTB 2011

El passat cap de setmana 15, 16 i 17 d'Abril es van celebrar a Barcelona les XXIII Trobades Estatals LGBT a Barcelona organitzada per la ACATHI (Associació catalana per la integració d'homosexuales, bisexuales i transexuals immigrants) on ens vam reunir representats d'organitzacions feministes que lluiten per la llibertats sexuals i la igualtat del col·lectiu LGTBIQ+ de tot l'Estat Español. 

Com no podia ser de cap altre manera, també va assitir representants de Izquierda Unida ( Izquierda Unida de la Comunidad de Madrid, Esquerra Unida del País Valencià) i de Esquerra Unida i Alternativa-Alternativa Jove.

Temes com les retallades socials (que afecta i afectarà a les associacions LGTBIQ+ amb una reducció d'ajuts i ingressos així com les retallades en tractaments contra el VIH i intervencions de canvi de sexe), l'avenç de la dreta i del pensament conservador i les dificultats que trobem per celebrar el Dia del Orgull per les sancions imposades pel Partit Popular varen ser temes candents que vam tractar entre tots i totes.

Fem una valoració positiva d'aquestes trobades i fem una crida a la unitat del moviment feminista per a reivindicar els drets que tant ens han costat aconseguir i que ara ens el volen treure.