DÉJÀ VU A L'ESPANYA CATÒLICA

“Comença el canvi”, eslògan amb que la formació lliberal-conservadora catalana, CiU, va arribar al Palau de la Generalitat. Més que un canvi ha sigut un retrocés, un dejavú cap a l’Espanya conservadora on la dreta més rància es va imposar sobre un païs que somiava amb obrir les ales i volar, un país que demanava un canvi, un avenç i que va ser sotmès durant 40 anys de dictadura.

Rere vuit anys del Partit Popular al poder (la secció més extremista del PP), la societat demanava un canvi que la permetés avançar i progressar. Successos com la Guerra d’Irak, el Prestige, l’atemptat del 11 de Març van ser decisius per a que el govern conservador caigués, desprès de 8 anys de polítiques ultraconservadores. En aquet context, la gent va sortir al carrer i lluità per a que es produís el canvi i amb tot aixó el PSOE encapçalat per Jose-Luís Rodriguez Zapatero, arriba al poder. Tothom tenia grans expectatives, que es van enfonsar quan en plena crisis econòmica imposa les mesures antisocials més regressives de la nostra historia història.

En aquet context de crisis ideològica, hem pogut veure com la jerarquia de l’església catòlica apostòlica pedòfila romana ha carregat contra els seus opositors a l’hora que denunciava a la ONU l’assetjament i la persecució cap aquelles persones en contra del matrimoni homosexual. Hem pogut presenciar fets com:

• La denuncia al artista Leo Bassi  per delictes contra el sentiment religiós, injuries i calumnies (degut a un acte públic realitzat en 2010 en que l’artista parodiava a Joan Pau II).
• La detenció de quatre  alumnes de la Universitat Complutense de Madrid per manifestar les seves idees en una capella de la Facultat de Psicologia d’aquesta universitat (recordem que és una universitat pública) per la laïcitat,
• L’assalt de la obra de teatre “Gangbang” al Teatre Nacional de Catalunya per part de dos individus a crit de “Viva Franco” i “Viva Cristo Rey”, per tractar-se d’una obra en la que els personatges són homosexuals i l’acció es desenvolupa durant la visita del Papa a Barcelona del 2010 (cosa que la comunitat E-Cristians consideren una ofensa “greu i oportunista” i ja en el seu moment van amenaçar amb denunciar l’espectacle)
• Les constants declaracions contra el matrimoni homosexual del cardenal Rouco Varela, qui demanà als creients que votin  a formacions  polítiques que s’oposin  al matrimoni homosexual.
• L’ús de les seves plataformes mediàtiques, (Intereconomia, Libertaddigital,Veo7...) per difamar contra el col·lectiu GLTBI i la diversitat sexual.
• La candidatura a defensor del pueblo de Francisco Vazquez, ambaixador del Vaticà, ultracatòlic i contrari al matrimoni homosexual.

Noticies recollides en tan sols tres mesos i d’un únic mitjà de comunicació (diari Público), mostra de l’ofensiva de la dreta i extrema dreta, recalçades per l’església catòlica, a una societat que ha lluitat per la justícia, la igualtat i la democràcia.  Ens trobem llavors en que hem retrocedit un segle a nivell ideològic, social i polític. Ens trobem en un país on es torna a anar a presó per exigir la laïcitat (tal i com ho recull la Constitució,per cert), on es veta la cultura i l’art per no anar acord amb els valors catòlics i els seus interessos, on es torna a perseguir al diferent i s’apremia al perseguidor... l'Església s'aprofita ara dels avantatges que els dóna l'Estat de Dret, al qual han sigut sempre contraris,  i  han acabat utilitzant allò que tant de temps havia rebutjat, la democràcia,  escudant-se en la llibertat d'expressió per a atacar els Drets Humans.

En plena crisis financera l’església (i la dreta en general) ha aprofitat el desconcert de la societat per mobilitzar les seves bases i canviar el paradigma de la societat per un que semblava que ja estava superat. No era gratuït la inversió en mitjans de comunicació de extrema dreta com “veo7”, “intereconomia”, “la gaceta”, etc. , ni els actes públics com la visita del Papa o la misa de la família en ple carrer de  Madrid, això no eren més que intents per mobilitzar les bases més ràncies de la nostra societat i aconseguir arrossegar a aquelles persones que havien quedat confuses, desconcertades per la crisis en que ens trobem.  Són els guanyadors d’aquet conflicte, ho estan aconseguit. Tornem a viure sota el dogmatisme catòlic, la persecució de qui pensa diferent, davant d’una “Santa Inquisició” renovada i salvatge que ja no necessita cremar “infidels” i imposar el seu pensament, perquè està interioritzatdins nostre, marcant les nostres vides, que en cada moment agafa més força i es fa més difícil d’aturar. Cada dia que passa, la societat va fent seu el dogma catòlic, dificultant la crítica, el qüestionament i plantejar una altre manera de fer i pensar.

Davant aquesta situació només hi ha un camí: la unió. La unió de totes les forces progressistes que hi ha, de totes les persones que creuen en el progrés, de tots/es aquells/es que saben que una altre societat és possible, una societat laica, justa i democràtica. Cal lluitar pels nostres drets que poc a poc estan sent devorats, un cop més, pel pensament conservador. En el context en que ens trobem no hi ha una alternativa capaç de fer front a la situació, cal construir-la; una alternativa social i política que lluiti per la societat i el seu avenç. Fem una crida a totes les persones conscienciades per a unir-nos i lluitar conjuntament  per els nostres drets i llibertats, per la nostra dignitat com a persones i posar fre a aquet retrocés que ens pot portar a una situació similar a la Espanya dels anys vint.

Ramon Palacios, Resp. AJ-LEAS

Jorge Vaño, membre AJ-LEAS