ENS TOCA MOURE FITXA

"Que no ens han regalat res, coi! (...) Ens agradi o no, serveixin per molt o per poc, les iniciatives legislatives que s'han aconseguit, les han aconseguit totes les mariques, bollos i trans de la nostra història, cada grup, cada col.lectiu, cada pamflet, cada graffiti, cada acció, cada performance, cada línia escrita: no és un triomf d'un, ni de dos, ni de tres en un despatx, és el fruit d'una multitud de bollos, maris i trans que porten lluitant tota la vida desitgen fa mig segle com poc ". Paco Vidarte, Ètica Marica, (2007).
ZP anuncia que se'n va i ens deixa un llegat interessant: 40% d'atur juvenil, més del 70% de llocs de treball precaris, una guerra imperialista a Líbia; habitatges buits i maricas sense poder anar-se'n de casa dels seus homòfobs pares. Però moltes persones ho defensen perquè, segons comenten, "gràcies a ell, ens podem casar", i ni es posen vermells. Parlo de persones que militen en moviments LGTB o, almenys, que presumeixen d'això. Resulta curiós que es menyspreï d'aquesta manera a les persones que mouen el seu culet obrer explotat per enganxar cartells, córrer de la policia, o imprimir pamflets. No vull culpar directament a qui reprodueixen afirmacions del tipus "no critiquis, a qui ens ho ha donat tot", però és absurd sostenir una vegada més, perquè no és cert, i perquè caldria veure què realment ens ha "regalat" i què ens ha robat.
Si els Pactes de la Moncloa el 1977 van suposar una estratègia per colar-nos una suposada transició i desmobilitzar als sindicats d'aquest país, una cosa semblant va passar amb l'aprovació de la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe i l'anomenada llei d'identitat de gènere. El resultat ha estat l'esperat pel PSOE: silenci i desmobilització, com quan se li posa el xumet a un nadó que plora. Ens va robar les nostres principals armes, com als sindicats, i tot això situant persones LGTB entre les seves files, com es va fer amb l'actual ministre de treball després de la vaga general del 29-S. Caldria recordar als dirigents del Partit Socialista que no ens val que posin en les seves files a persones LGTB per seguir sostenint el mateix sistema que produeix les exclusions contra les que lluitem. I ens hem de callar? Doncs serà que no. Ni tampoc anem a plorar perquè se'ns va.
No sabem si ZP sap que per poder plegar de casa amb una altra persona i formar matrimoni, el que suposa que ens va regalar, hem de tenir almenys un feina i lloc on viure. I què ens dóna a canvi? Doncs un 40% d'atur juvenil, contractes precaris, una universitat mercantilitzada, dures lleis d'estrangeria, alts índexs de pobresa femenina, salaris que no arriben als 1.000 euros, subsidis inexistents i dones trans treballant 10 hores al dia en condicions lamentables. Ens ha deixat, per tant, un panorama excel lent com per a marxar de casa perquè no suportes l'homofòbia del teu poble o perquè vols anar a viure amb la teva parella ben lluny I encara plores perquè es va ZP? Jo ploro perquè tu plores perquè es va anar ZP. Em fa tristesa que no siguis capaç de plantar cara a qui no et permet un treball digne i et contenta amb caramels i ajudes de 426 euros.
I si no et portes malament amb la teva família, pensa si més no en part d'ella. Quantes de les nostres mares no podran tenir una jubilació "digna de ser viscuda"? Quantes de les nostres mares fa anys que treballen sense cotitzar, perquè han estat en treballs no reconeguts, com el servei domèstic, les cures i altres? Tenint en compte que Emilio Botín ha agraït a ZP la seva col.laboració perquè segueixi sent triomfador d'aquesta crisi, podem dir perfectament que, més que regalar, ens ha robat i molt.
Ja està bé de centrar només en l'activisme de moqueta i despatx, quan els problemes reals de les persones LGTB són uns altres. La LGTBfòbia existeix sí, però també és transfòbia cobrar 600 euros per fregar terres d'una escola de l'Opus Dei finançat per l'Estat. Les condicions materials i el poder de l'Església també són transfòbia. També és homofòbia que els empresaris circulin en la manifestació de l'Orgull mentre exploten lesbianes sense contractes o contribueixen a la mercantilització de la universitat per elititzar encara més i que només puguin accedir-hi les persones LGTB privilegiades, a les que no li importa molt que li peguin una pallissa a una bollo gitana o que una parella de lesbianes amb fills no arribi a final de mes a causa de la discriminació salarial, ja que la seva situació de privilegi l'obtenen gràcies a les exclusions d'altres . Com va dir recentment Julio Anguita, en un programa de televisió, "ningú es fa multimilionari / a sent honrat / da".
És hora de tornar al carrer perquè hi ha raons de pes. I els / les joves LGTB no som persones immunes a l'atur, la precarietat i l'explotació laboral. Perquè a més de voler viure la nostra identitat lliurement, volem que hi hagi les condicions perquè això sigui possible, i aquest govern no ens ha deixat. Ens condemna a la precarietat i l'exclusió, amb les seves retallades i atacs als nostres drets conquerits. Per això, hem d'estar a la manifestació de "Joventut Sense Futur" del pròxim 7 d'abril a Madrid i en les altres ciutats on es convoqui. Perquè no podem deixar que el nostre propi lema, "joventut sense futur", segueixi sent un lema imposat pels governs dels poderosos. Perquè ja és hora de canviar aquest lema a través de les mobilitzacions, l'acció i la lluita, i perquè ens mereixem un futur "digne de ser viscut", i perquè podem aixecar-nos, igual que han pogut aixecar molts pobles àrabs. Perquè no ens deixen d'una altra, i perquè ja ens han robat prou. Ara ens toca a nosaltres treure'n el "bollera de merda barriada" que tenen guardat en la seva gola capitalista. Ens toca moure fitxa.

Josuè González Pérez, Àrea Externa de la UJCE a Canàries.

Extret de Kaosenlared.net [Traducció del original en castellà]